Perills cibernètics

Els nens i els adolescents són nadius digitals en la seva vida quotidiana, dominen molt més la tecnologia que qualsevol persona adulta però això no vol dir que facin un ús responsable, adequat i saludable d'aquests recursos. 

L’ús irresponsable d’aquests recursos tecnològics pot comportar riscos greus com a conseqüència de males pràctiques com el ciberassetjament, el sexting o el grooming, entre moltes altres.

CIBERBULLYING

El ciberassetjament es defineix com assetjament en l'entorn TIC i per tant inclou xantatge, assetjament i insults de nens a altres nens. 

CONTINGUT INADEQUAT

Pot ser que en la teva recerca d'informació trobis alguns continguts que no siguin apropiats. Estem parlant d'aquells que poden mostrar violència, missatges que inciten a l'odi, pornografia o maltractament animal. Tots els esmentats representen un perill més gran per a menors d'edat i adolescents que podrien malinterpretar els missatges o quedar impressionats o traumatitzats pels continguts als quals són exposats.

GROOMING

És una conducta relacionada amb la pedofília. Es tracta de persones que, de manera vetllada, intenten aprofitar-se de menors d'edat. Al deixar que els nostres fills i filles s'obrin perfils en línia, correm el risc que siguin presa de caçadors de menors a les xarxes. El grooming és quan un adult intenta, de bones maneres, obtenir fotografies o vídeos sexuals de menors. Poden ser per a posteriors xantatges o previ a l'abús sexual.

SEXTING

Consisteix en l'enviament de continguts sexuals (principalment fotografies i/o vídeos) produïts habitualment pel propi remitent, a altres persones mitjançant els telèfons mòbils. Com a resultat pot aparèixer l'anomenada sextorsió, o els xantatges que es valen del contingut enviat per pressionar les víctimes.

ESTAFA

Aquest tipus de delicte es comet a través del robatori d'identitat. Els criminals utilitzen tècniques com el correu brossa, webs falses o programaris il·legals per enganyar les víctimes i robar-los les contrasenyes o claus personals. D'aquesta manera, accedeixen a informació confidencial.

SUPLANTACIÓ IDENTITAT 

Passa quan l'estafa té èxit i el criminal obté accés a la informació personal. Un cop obtinguda, el criminal pot realitzar compres, arribant a arruïnar la víctima, o fer-se passar per la persona a qui ha robat les dades. Una altra modalitat és quan el compte és hackejat i una altra persona assumeix les seves credencials i publica en el seu nom.

PHISHING

És un tipus d'estafa que consisteix en intentar obtenir dades personals mitjançant missatges enganyosos. Un exemple és quan arriba al teu compte un correu electrònic enviat per alguna entitat "oficial" sol·licitant les teves dades d'accés, des de números de compte fins a correus electrònics i contrasenyes. El pretext sol ser que es dóna manteniment a uns servidors o s'està comprovant la teva identitat.

L’ASSETJAMENT 

L'assetjament per vies electròniques és una problemàtica associada amb la tecnologia. En aquest cas, les xarxes socials solen ser el més gran "taulell" d'aquestes conductes. L'etiquetatge en certs posts, memes, la publicació de vídeos i d'altres, són algunes de les maneres de fer bullying. Les plataformes de missatgeria instantània, com WhatsApp i Messenger, així com els correus electrònics, poden ser una via d'assetjament.

Molta activitat a internet és anònima i un dels delictes més comuns és l'assetjament, afectant sobretot als adolescents. Per exemple, es recomana que no acceptin a persones desconegudes en les seves xarxes socials. Si l'assetjament es torna una amenaça, es poden prendre accions legals.